Son los catalans, ja venen. 9 gener 2010
Posted by catxhis in Uncategorized.add a comment
L´Osonenc Francesc Camprodon i Lafont, politic amic d´en Balmes i difussor de la “Zarzuela” a Madrid, va escriure el 1869 una de les poesies més hispàniques que fins ara hem conegut, dedicada als voluntaris catalans que lluny de la terra seguien lluitant en una terra estranya pel concepte hispànic. “Son los catalans ja venen”:
Son los catalans, ja venen!
Si hi ha criolls que sostenen
que no te fills Catalunya
per lluitar en terra llunya
lo vent los porta, ja venen.
Venen d’aquell cau que cria
minyons de cor tan valent
q’un jorn abordant l’Orient
y altre jorn la moreria.
Avuy la patria’ls demana
y may los demana en va.
¡Ay del que vulga afrontà
la venjansa catalana!
Los veureu prompte en campanya
que com lleons embesteixen
y com anyells obeyeixen
al que mana en nom d’Espanya.
Feras de potentas garras
presentan al plom lo pit
y no tenen mes que un crit:
¡San Jordi y vivan las barras¡.
Las barras d’historia bella
que en totas lluitas mortals
han sigut sempre’ls puntals
de las tropas de Castella.
Si estant Espanya en desmay
l’atormentan uns y altres
¡Llam del cel¡ avuy nosaltres
som mes espanyols que may.
La patria es mare fins are
y si pobra y trista està,
no’s dirà q’un català
ha renegat de sa mare.
Ja venen: los porta’l vent:
mes tots avans han jurat
no tornar a Montserrat
mentre hi hagi un insurgent.
Y no es jurament de maula,
que en terra proxima o llunya
no se sap que Catalunya
hagi trencat la paraula”.
Fèlix Escalas. President de la Generalitat e hispanista 10 agost 2009
Posted by catxhis in Uncategorized.add a comment
Fèlix Escalas i Chamení, (Palma de Mallorca 1880 – Barcelona 1972). Polític i home de finances. Col·laborà a la premsa mallorquina (“La Almudaina”, “El Correo de Mallorca”) i barcelonina (“La Veu de Catalunya”, “Hispània”, “Economia i Finances”). Participà en la tertúlia de Joan Alcover. Es llicencià en dret a Barcelona (1902) i fou passant d’Ildefons Sunyol. Nomenat vicesecretari de la Cambra de Comerç de Barcelona (1905-19), en fou president del gener del 1934 al juliol del 1936. Des del 1919 dirigí el Banc Urquijo Català, que fou un model bancàriament i que intervingué en grans empreses catalanes com La Maquinista Terrestre i Marítima, Catalana de Gas i Hidroelèctrica de Catalunya. El 1919 fou elegit diputat pro
vincial, representant la Lliga Regionalista. Més endavant fou vicepresident de la Mancomunitat de Catalunya. Durant el Bienni Negre fou nomenat conseller de finances del govern de la Generalitat (1935) i governador general de Catalunya i president de la Generalitat (desembre del 1935 febrer del 1936). Va recolçar l´aixecament de Franco, i regalà el seu veler “Sant Mus” a les joventuts falangistes (escuela de Flechas Navales), que fou rebatejat com “baleares”. Publicà alguns treballs sobre dret mercantil i marítim. En la postguerra tornà a presidir la Cambra de Comerç de Barcelona (1954-63), el consell regional del Banc Urquijo Català i la Comissió Abat Oliba . Fou conseller del Banco Hispano Americano, procurador a corts (1955-62) i presidí la Fira Internacional de Mostres de Barcelona.
NI MACIÀ NI COMPANYS. HONOR I GLORIA A FÈLIX ESCALAS.
Qui som els Catalanistes hispànics? 26 gener 2009
Posted by catxhis in General.5 comments
ARA ES L´HORA¡¡
Fa molts anys, poc desprès de la mort del dictador, v
a aparèixer a “La Vanguardia” una carta als lectors, en la que l’autor demanava un canvi en la cançó que els nacionalistes tenien com a símbol; “Els Segadors”, i que desgraciadament desprès es convertí en el cant oficial del Principat; argumentava; l’autor de l’escrit; que en el tarannà dels Catalans, l’odi separatista i antihispànic que surava en les estrofes d’aquell himne, fill d’un romanticisme mal entès, no havia estat mai present en el cor dels catalans, i proposava una radical transformació de la lletra, en la seva tergiversada visió antihispànica, plena de vesània i ceguera.
Qui perd els orígens, perd la identitat 26 gener 2009
Posted by catxhis in General.add a comment
Quan en Raimon cantava els versos no eren dirigits a que el PP Català trobes els seus orígens ni en la cerca de cap identitat perduda, es més el poeta segur que no s’identifica amb gairebé cap dels postulats polítics que nosaltres defensem. Però el que diu el poeta, es veritat.
Partit Popular Català o el PP a Catalunya?. Congrès de Juliol del 2008 26 gener 2009
Posted by catxhis in Catalunya, bressol d´Espanya..2 comments
En el passat congrès del mes de Juliol del 2008 del PP de Catalunya, un grup de militants del Bages vem presentar un
a esmena d´addició dins la ponència política. Vàrem complir tots els tràmits. Vàrem presentar tota la documentació. Vàrem seguir totes les indicacions que ens demanaren. Però no vàrem voler renunciar a la nostra esmena per les pressions dels capitosts del partit.
El boicot per part dels responsables del congrès va ser vergonyòs, se´ns va voler enganyar amb falses espectatives, la censura i la amenaça va funcionar en el si del congrès com ho feien els vells partits dinàstics de l´Espanya decimonònica. Patètic espectacle el que vàrem viure. Nomès la ferma determinació de defensar la nostra esmena o en cas contrari convocar els mitjans de comunicació, va permetre als responsables de la ponència deixar-nos llegir-la i poder ser votada (sense cap garantia d´imparcialitat). Forem derrotats, però treguerem més del vint-i-cinc per cent dels vots dins de la sala, el que ens permetia (segons la normativa del propi PPde C) defensar-la davant del plenari. No fou possible.
La nova presidenta del PP de C, la Sra. Sánchez, es va comprometre a explicar-nos que havia passat en el si del congrès i per quins motius haviem estat censurats, i fins i tot escarnits. RES de RES, cap explicació ni justificació ha estat adreçat vers els inspiradors de l´esmena.
Aquesta es l´esmena, la seva justificació politica i la seva defensa.
Ni místics ni Grans Capitans. 23 gener 2009
Posted by catxhis in Catalunya, bressol d´Espanya..add a comment
Es indubtable que el catalanisme polític té en la cultura històrica el seu element formador més important. La renovació de la historiografia a Catalunya, començà a mitjans dels segle XIX amb el sentiment neoromàntic fruit del positivisme barrejat amb el nou romanticisme alemany. Però dues visions contraposades de la nostra historiografia, i per tant de la visió política de Catalunya, xocaren en ple segle XX.
